Els que vivim a les gran ciutats acostumem a anar pel carrer mirant a terra, o pitjor, mirant el mòbil. I ens perdem moltes coses. Però també podem ser del gremi dels curiosos i passar cents de vegades per davant la casa de les Punxes, el Cercle del Liceu o la casa Bloc i preguntar-nos què hi ha darrere la façana. Són llocs privats o d’accés restringit i ja se suposa que no hi pot entrar tothom. Però arriba la tardor i amb ella el 48h Open House BCN i Oh, meravella!: les portes s’obren i el vianant pot accedir a aquests llocs impensables.
L’Open house és una associació sense ànim de lucre que treballa per la divulgació del patrimoni arquitectònic de Barcelona. En aquesta edició s’han obert 250 edificis de tota mena i mida. Es pot pujar fins a dalt de gratacels i mirar les panoràmiques, es pot visitar palaus, clubs i cases senyorials, tallers d’arquitectes, antigues fàbriques reconvertides o en vies de reconversió, edificis d’arquitectes de renom, habitatges cooperatius, hospitals, col·legis… Llocs que potser molta gent ignora i que val la pena descobrir. Aquesta és la finalitat d’Open House, un festival d’arquitectura no només pel gremi sinó per a tothom. I ja porta catorze anys.
Hem descobert meravelles com el Conservatori Municipal de Música, o la Casa Bloc, o l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, ara un gran centre de projectes que depèn de l’Ajuntament. Hem visitat els pavellons Güell i ens hem emocionat d’entrar i escoltar la història de la presó Model. Perquè la visita es fa sempre amb un guia que explica tant la història del lloc com les característiques de l’edifici. Un altre encert és que visitant cases o tallers descobrim noms d’arquitectes actuals que desconeixíem o projectes, com el Manifesta 15 Barcelona 2004, que potser ens haurien passat per alt.
El festival abasta no només Barcelona, sinó l’àrea metropolitana i arriba fins a Vilassar de Dalt i Sitges. Val la pena endinsar-se per barris i descobrir edificis fantàstic amb unes històries al darrere que sorprenen. L’acollida del públic és molt bona i s’ha d’estar mentalitzat que farem una estona de cua a cada lloc. Però s’intenta agilitzar els grups. Només recomanaríem a l’organització de mirar de no fer errades en el programa de mà, ja que hi havia adreces errònies o edificis que requerien inscripció prèvia i no hi constava o un horari equivocat. Per cert, val la pena organitzar-se amb temps i mirar quins edificis volen aquesta preinscripció perquè són els llocs més bons i s’omplen a l’instant. Esperem la propera edició amb moltes ganes.
Isabel Olesti